Bioquímica

Els glúcids:

Els glúcis són biomol·lècules orgàniques. Estan formades per Carboni,Hidrogen i Oxígen tot i que en alguns compostos també podem trobar Nitrógen i Fósfor.

Reben també el nom de sucres, Carbohidrats o hidrats de carboni.

La importància biològica principal d'aquest tipus de mol·lècules és que actúen com a reserva d'energia o poden conferir estructura tant a nivell molecular (formant nucleòtids),com a nivell cel·lular (paret vegetal) o tisular (teixits vegetals de sostén,amb celulosa).

Depenent de la mol·lècula que es tracte, els glúcids poden servir com a:

• Combustible: Els monosacàrids es poden oxidar totalment, obtenint unes 4KCal/g
• Reserva energètica: El almidón i el glucògen són polisacàrids que acumulen gran quantitat d'energía en la seua estructura,pel que serveixen per a guardar energía excedent i utilitzarla en moments de necessitat.
• Formadors d'estructures: la celulosa o la quitina són exemples de polisacàrids que otorguen estructura resistent al organisme que la posseeix.

CLASSIFICACIÓ DELS GLÚCIDS Monosacàridsu osas Triosas Aldosas Cetosas Tetrosas Pentosas Hexosas Heptosas Ósids Holósidos Oligosacáridos Disacáridos, trisacáridos... Polisacáridos Homopolisacáridos Heteropolisacáridos Heterósidos

Biogeoquímica

Cicle del Carboni:

El element més important en el regne biològic que serveix com a pedra angular de la estructura és el carboni. La font principal del carboni és el Co2 i existeix sempre en quantitats menudes. Els teixits vegetals i les cèl·lules microbianes contenen grans quantitats de carboni. El diòxid de Carboni és convertit a carboni orgànic, principalment per l'acció dels organismes fotoautrófics (les plantes verdes superiors en la terra i les algues en habitats acuàtics.) Aquests suministren els nutrients orgànics necesàris per als animals heterotròfics i per als organismes microscòpics que no contenen clorofila.

En la seua forma més simple, el cicle del carboni gira entorn al Co2 la seua fixació i regeneració. Les plantes verdes utilitzen aquest gas com a única font de carboni i la matèria carbonada sintetitzada de aquesta manera serveix per abastir el mòn animal amb carboni orgànic performat. El metabolisme microbià ocupa el paper principal en la secuència cíclica després de la mort de les plantes o animals. Els teixits morts són descomposats i transformats en cèl·lules microbianes i en un ampli conjunt heterogèni com humus.

Vocabulari:

Cèl·lula microbiana: És una entitat aïllada de altres cèl·lules per una membrana cel·lular i que conté en el seu interior una varietat de substàncies químiques i de estructures subcel·lulars.

Organismes fotoautròfics: Són els que tenen la capacitat de pendre fotons de la llum del sòl com a font d'energia.

Metabolisme microbià: És el conjunt de processos per els quals un microorganisme obté la energía i els nutrients (carboni,per exemple) que necessita per a viure i reproduïr-se.

Introducció a la biologia

I diuen '' lo bueno se hace esperar'' i deu ser veritat perquè després de quasi 3 mesos amb pedres, minerals, plaques tectòniques i històries per fi començem amb la biología

BIOQUÍMICA I CITOLOGIA

La biología cel·lular o bioquímica cel·lular és una disciplina acadèmica que s'encarrega del estudi de les cèl·lules amb el que respecta a les propietats, estructura, funcions, orgànuls que contenen, la seva interacció amb el ambient i el seu cicle vital.

La biologia Cel·lular com tal, va sorgir com a conseqüència al canvi en la concepció de l'estudi dels orvos, en tant aquests mostraven funcions que sobrepassen l'estructural. És essencial conèixer els proccèsos de la vida de la cèl·lula durant el seu cicle cel·lular, com són la nutrició, la respiració, la síntesi de components, els mecanismes de defensa, la divisió cel·lular i la mort cel·lular.


La història de la bioquímica com la coneguem avui  en dia, ve del segle XIX quan una bona part de la biologia i de la química s'orientaren a la creació de una disciplina integradora: la química fisiològica hui coneguda com bioquímica.


Podem entendre la bioquímica com una disciplina científica integradora, que aborda el estudi de les biomolècules i els biosistemes. Integra de esta les lleis químico-físiques i l'evolució biològica que determinen als biosistemes i als seus components.

Us deixe un vídeo molt interessant, publicat per la universitat de Harvard que parla de la vida que hi ha dins d'una cèl·lula.

El mite dels bessons

Avui hem fet una excepció i hem fet classe de biologia!!. Hem parlat de què és la fecundació in vitro en què consisteix..etc. Açò és un xicotet resum:

Es cert que els bessons sempre es boten una generació?

Les persones que pertanyen a famílies amb historial de bessons podríen preguntar-se si necessitaran un bressol doble en el futur.

Segons la saviesa popular, els bessons no sols son cosa de certes famílias, si no que ademés – per alguna extranya raó – sempre es boten una generació. Aquesta és una d'aquestes afirmacions repetida per centenars de persones, però que sols es certa parcialment.

Els científics coneixen desde fa temps que existeix un gen que pot predisposar a les dones a hiperovular, o el que és el mateix, a lliurar dos o més òvuls en un mateix cicle menstrual. Quan ambdós òvuls són fertilitzats, els bebés resultants son bessons fraternals.

 Com aquest gen pot traspassar-se de generació en generació, la tendència a tindre bessons fraternals pot afectar de fet sempre a les mateixes famílies. 

Però per altra banda, els bessons  idèntics, són el resultat de l'únic òvul fertilitzat que es divideix aleatoriament en dos, el que dona lloc a dos bebés amb un ADN idèntic. Al no existir ningún gen conegut que exercisca la seua influència en aquest proccès, es considera una mera coincidència quan en una mateixa família extensa, es donen casos múltipes de bessons idèntics.

La afirmació de que els bessons no donen a llum, sino que es boten una generació, és també un altre mite. La il·lusió va poder sorgir del fet de que els homes que hereten el gen de les seues mares no es veuen afectades per ell (posat que no ovulen) tot i que poden passarse'l a les seues filles, les quals a la seua vegada conten amb una probabilitat major de tindre bessons

VEREDICTE

Hi ha famílies amb major predispocició a tindre bessons, però aquests no es boten necessàriament una generació.

Hay familias con mayor predisposición a tener gemelos, pero estos no se saltan necesariamente una generación.

Viatge al centre de la terra

Resum del vídeo: 

VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA

Aquest vídeo parla sobre quina és l'estructura de la terra i quantes capes la formen. 

• La capa oceànica és la més prima per a començar la perforació (11km). La distància desde la superfície fins al centre de la terra és de 6350km. 

Hi ha 500 atmósferes. A 2km de profunditat la pressió ja és insoportable, la roca té una densitat 2 o 4 vegades superior a la de l'aigua. Una càmara de baixa pressió tan sols podría baixar uns pocs metres més.

 Es necessitarien 24 bombones d'oxigen per dia, 500000 per a alcançar el centre de la terra.

1. Escorça:

• Profunditat: 20km
• Pressió: 75.000km
• Temperatura: 700ºC

     2. Mantell:

• Profunditat: 1500km
• Pressió: 750000atm
• Temperatura:2500ºC

     3.Nucli exterior (líquid)

• Profunditat:4000km
• Pressió: 2000000atm
• Temperatura:4500ºC

     4.Nucli interior (sòlid)

• Profunditat:6360km
• Pressió:3500000atm
• Temperatura:6000ºC

tomografia sísmica

Tomografia sísmica

La tomografía sísmica permet construir una imatge de l'estructura de la terra a partir de la lectura de els temps de trajecte d'unes ones sísmiques que es propagen en el medi.

Aquest procediment ha permès conèixer la topografía de les diferents unitats geodinàmiques de la terra, arribant a obtindre's per exemple, un perfil topogràfic de la superficie del nucli de la terra.

Per la interpretació de la tomografía sísmica en el software ones reflexades i refractades s'utilitzen (SeisImager, ZondST2D).

Eratóstenes i la mesura del diàmetre de la Terra

COM ES VA MESURAR EL TAMANY DE LA TERRA PER PRIMERA VEGADA.

Avui Pedro ens ha explicat una cosa molt interesant i és com es va mesurar per primerra vegada el tamany de la terra.

considerat entre els grans científics de la humanitat. Nascut en Cirene, al nort de la ciudat de Alexandría, prop del any 276 a.C., Erastótenes tenía inquietuts de tot tipus, com la matemàtica, la filosofía y el teatre.Moltes persones no coneixen el nombre d'aquest antic pensador grec, que bé podría ser  

Per un escrit de la bibliotèca d'Alexandría, Eratóstenes va saber que en Siena (hui Asuán), situat al sur d'Alexandría, els rajos del Sòl cauien a plom el día del solstici d'estiu, es a dir, en aquell moment els objectes no projectaven ombra. Açó era congut, perquè en Siena hi havia un pou molt profund on les aigues es podien vore reflexat el Sòl just al mig día del solstici. 

El mateix día i hora que açó ocorría en Siena, Eratóstenes va medir l'angle dels rajos de sòl en Alexandriaclavant una vara en el sòl, poguent constatar que el sòl projectava una ombra de 7,2º. 

Després d'aquesta medició, Eratóstenes contratá un cameller per a que, caminant desde Alexandria a Siena, medira la distància entre les dues ciutats. La distància resultá de 5250 estadis (el estadi és una medida antiga que equival a 157,5metres).

Amb aquesta informació, Eratóstenes aplicá principis de geometria: el angle dels rajos del sòl entre les dues ciutats es de 7,2º lo que equival a 1/50 d'una circumferència de 360º; per tant, la distància entre Alexandria i Siena (5250estadis) deu ser 1/50 de la circumferència total de la terra, o siga,5250 estadis multiplicat per 50.

Geologia

Començem curs i tema i ho fem amb el tema que més ens agrada a tots: Geologia, (notesé la ironía) concretament dels minerals i les pedres. Esperem que aquest tema/trimestre passe ràpid..

MINERALS:

Avui al laboratori hem classificat uns minerals, concretament els que es veuen a la foto. Segons si tenien un color blanc, transparent o translúcid es col·locaven per una banda i si tenien un altre color doncs per una altra. Aquest primer grup tenia dos subgrups:

• Si es ratlla amb l'ungla i té duresa, sabor salat, sense exfoliació cúbica, exfoliació  en làmines o bé és granular. Finalment les pedres bueno millor dit els minerals hanresultat ser el que es coneix com sal gemma i Guix ( o Algeps).

• L'altre subgrup no es ratllava amb l'ungla ni amb res, sols amb una placa de porcellana, és transparent i pot tindre tonalitats de diferents colors. Ponen reaccionar amb l'àcid clorhídric i formar bombolles de CO2.Aquests altres dos minerals eren Quars i Calcita.

Finalment els minerals que no tenien color blanc,transparent o translúcid s'han classificat pels seus respectius colors, gris i daurat, la seua brillantor metàl·lica i la seua exfoliació cúbica i com no podia ser de altra manera es tractaven de Galena i Pirita.

BIBLIOGRAFIA (La pose perquè ara Pedro la demana però en aquest cas no te res d'interessant):

Imatge: El móvil de Alba Luna

informació: L'esquema de Pedro.

Matèria i energia en els ecosistemes (I)

1.1 LA MATÈRIA I L'ENERGIA.

Els ecosistemes funcionen com factories sofisticades que necessiten matèria i energia. Aquests dos termes, encara que s'esmenten per separat, són una mateixa cosa, perquè la matèria conté energia.

1. LA MATÈRIA.

• Trobem la matèria en els ecosistemes sota diverses formes: matèria inerta,com les roques i els minerals,que són factors antibiòtics, i la matèria orgànica, que forma part dels èssers vius,o factors biòtics, com els animals i les plantes.

La matèria que hi ha als ecosistemes és limitada  per tant quan els èssers vius deixen d'existir, els organismes descomponedors, reciclen la matèria orgànica i la transformen en inorgànica.

    2. L'ENERGIA.

• El sol és la font energètica principal per a la majoria dels éssers vius dels ecosistemes. Això vol dir que l'energia disponible és il·limitada

Els èssers vius autòtrofs, com les plantes, les algues i certs bacteris, capten una petita part de l'energia solar i, per mitjà de la fotosíntesi, la fan servir per a transformar la matèria inorgànica, que és pobra en energia,en matèria orgànica, que és rica en energia química.

Principals teories evolutives (I)

LA TEORIA DE LAMARK

El francés Lamark va ser el primer naturalista en proposar una teoria de l'evolució que explicava els següents mecanismes evolutius:

• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament,que els permet adaptar-se als ambients més diversos. 

• L'ús i el desús dels òrgans. El fet d'haver d'adaptar-se als nous canvis ambientals, genera la necessitat en els organismes, per a adaptar-se a les noves condicions de vida i per tant un augment o disminució de l'ús dels òrgans cosa que implica que es desenvolupen més o menys i, consegüentment una modificació de l'organisme.

• La funció crea l'òrgan. Si el medi al que s'adaptem genera necessitats completament noves, comporta a l'aparició de nous òrgans.

• Herència dels caràcters adquirits. Per a que els caràcters adquirits perpetuen i cresquen en les generacions posteriors, han de ser hereditaris.

La teoria de Lamark ha tingut una gran influència en l'evolució biològica però tots els intents per de mostrar l'últim mecanisme evolutiu (caràcters adquirits) han fracassat rotundament.

L'origen de la vida

TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Durant molts segles es va creure que els éssers vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Aquestes creences es basaven en observacions quotidianes, com per exemple cucs que naixien del fang, insectes de la carn en descomposició o ratolins dels femers.

FALSEDAT DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

El primer científic que es va qüestionar seriosament el fet de la generació espontània va ser l'Italià francesco Redi

Redi volia demostrar que les larves de mosca que apareixien en la carn en descomposició provenien de les mosques i no de la carn. Per comprovar-ho, va col·locar trossos de carn en uns quants pots i en va tapar uns amb un pergamí, i uns altres amb una tela que deixava passar l'aire però no les mosques.

Al cap d'uns dies va comprovar que només apareixien larves i mosques als pots destapats. Va recollir les larves i va observar que, es transformaven en mosques. Redi va concloure que les larves no procedien de la carn. 

Conceptes fonamentals de L'evolució

És planteja a classe la famosa qüestio: ''Si un pare és atleta...els seus fills també ho serán?

Finalment aconseguim posar-nos d'acord i arribem a la següent conclusió:
-No, genéticament no naixerán atletes. Per qüestions familiars si un pare vol que el seu fill siga atleta, el portará pel camí de l'atleta.

AQUESTES SÓN ALTRES QÜESTIONS QUE HAN APAREGUT AL DEBAT

• S'adaptem per a sobreviure? s'adaptem per a millorar? millorem perquè s'adaptem? o cap d'aquestes 3 pregunes és correcta?

Resposta: Totes són incorrectes. L'adaptació són els trets amb els quals naixem herretables i que ens permeten sobreviure cadascu eestà als problemes que ens planteja l'ambient. Així doncs o naixem adaptats o morim.

Aleshores Jose sense adonar-se planteja una nova teoria evolutiva que s'anomena NEOTENIA i que Pedro no vol explicar perquè diu que més endavant ja ho donarem. Així i tot, aconseguim que faça una breu explicació del que consisteix:
La neotenia és una tendència evolutiva que ha funcionat en la espècie humana. Consisteix a ''arribar a reproduïr-se és a dir, a la maduresa sexual'' ex: un chimpanzé creix i té el cap molt xicotet respecte al cos mentre que en un humà ocorre al invers. El cap és més gran respecte al cos. No és una relació directament proporcional però Pedro diu que '' hi ha una certa reació entre la intel·ligència i el volum celebral''.

Introducció a l'Evolució.

DARWIN A VALÈNCIA

Charles Robert Darwin  (12 de febrer de 1809 – 19 d'Abril de 1882) fou un naturalista anglés que postulá que totes les espècies d'éssers vius han evolucionat amb el temps a partir d'un antepassat comú per mitjà d'un proccès denominat selecció natural. La evolució fou acceptada com un fet per la comunitat científica i per bona part del públic en vida de Darwin, mentre que la seua teoría de la evolució per mitjà de la selecció natural no fou considerada com la explicació primària del procès evolutiu fins els 1930.

Actualment constitueix la base de la síntesi evolutiva moderna. Amb les seues modificacions, els descubrimients científics de Darwin encara segueixen sent el acta fundacional de la biología com científica,donat que constitueixen una explicació lógica que unifica les observacions sobre la diversidat de la vida.

Mentre Darwin encara estava de viatge, Henslow va millorar la reputació del seu antic alumne donant accés a naturalistes selectes als exemplars fóssils i un pamflet de les cartes geològiques de Darwin Quan el Beagle va tornar el 2 d'octubre del 1836 Darwin ja era una celebritat entre els cercles científics. Després de visitar la seva casa a Shrewsbury i la seva família, es va apressar a anar a Cambridge per veure Henslow, que li va aconsellar que trobés naturalistes disponibles per descriure i catalogar les col·leccions, i va acceptar encarregar-se de les espècies vegetals. El pare de Darwin va fer certes inversions, que van permetre al seu fill ser un científic autofinançat. Un Darwin emocionat visità les institucions de Londres, on l'aclamaven, i on buscava experts perquè descrivissin les seves col·leccions. Els zoòlegs tenien molta feina acumulada, i hi havia el perill que algunes espècies es quedessin als magatzems sense ser estudiades

Aquest vídeo es troba al moodle i és un homenatge a Darwin, que parla de la seua vida i de tot el que va fer.



Lleis de Mèndel

 

 

 

LLEIS DE MÈNDEL.

 

• 

  1a llei de Mèndel: Quan s'encreuen dues varietats d'individus purs per a un caràcter, els descendents són iguals entre si i iguals a un dels progenitors.

 caràcter: color d'ulls

2 varietats: marró M/ Blau m   

 

Pur= homozigot

caràcter - Albinisme.

amb pigmentació normal.

 

 

 

 

 

• 2a llei de Mèndel: Quan s'encreuen els individus F1 (  Hbrids = heterozigots) els factors hereditaris que contenen es separen i tornen a combinarse a l'atzar en la generació F2. Per tant, torna a aparèixer la varietat recesiva.

 (recesiva = no dominant).

• 3a llei de Mèndel: També anomenada llei de l’herència independent. Ens diu que l’herència d’un caràcter que ve determinat per un parell d’al·lels és independent a l’herència d’un altre caràcter que ve determinat per altre parell d’al·lels.

 

 

 



Introducció Genètica

 

 

 

DIVERSITAT GENÈTICA.

 

Aquest video és una introducció de la genètica i de les lleis de Méndel. (està en el moodle).

 



 

 

La informació genètica es mescla durant la meiosis. Una cèl·lula diploide conté dos jocs de cromosomes: un heredat de la mare (en roig) i altre del pare (blau). Els cromosomes homòlegs porten els mateixos gens però aquests poden ser diferents en la seva expressió (anomenats A o a).

 

Durant la profase, els homólegs s'apareen i s'intercanvien cromàtides no germanes dels homólegs durant un procés conegut com a crossing over o encreuament. Durant la metafase, i la meiosi els cromosomes materns i paterns s'ubiquen a l'atzar en la placa ecuatorial. Els gens ubicats en els diferents cromosomes van d'un lloc a un altre en anafase i meiosi degut al fet de que s'ubiquen independentment en la placa equatorial. Com a resultat les cèl·lules filles contenen la meitat de cromosomes que la cèl·lula que li va donar origen.

 

R. sexual i R.asexual

 

 

 

 

REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

( Avantages i  desavantages)

 

 

1. REPRODUCCIÓ ASEXUAL (Avantages).

 

• Es reprodueixen més ràpid.
• No es necessiten més individus.

(Desavantages)

• Tota la descendència és igual.
• Poca resistència a canvis ambientals, malalties,ect.

   2. REPRODUCCIÓ SEXUAL (Avantages.) 

• Variabilitat genètica.
• Millor adaptació a condicions ambientals diferents: Evolució.

(Desavantages)

• Lenta.
• Necessita buscar un altre individu.
• Vulnerabilitat:

-Aparellament

- Gestació

- Cura de les cries.

 

 



 



La meiosi. Diferències entre meiosi i mitosi

LA MEIOSI.

 

 

La meiosi consisteix en dues divisions cel·lulars consecutives semblants a una mitosi però sense que es produïsca duplicació de l'ADN entre l'una i l'altra. Com a resultat es formen 4 cèl·lules amb la meitat de cromosomes que la cèl·lula nova.Nomes té lloc durant la formació dels gámetes. Les cèl·lules resultants de la meiosi no són iguals entre si perquè han patit encreuament.

.

Diferències entre Mitosi i meiosi:

 

1. On té lloc
2. Nombre de cèl·lules obtingudes.
3. Objectiu
4. Procès

• La mitosi es dóna en organismes eucariotes mentre que la meiosi es dóna en organismes desarrollats.
• En la mitosi té lloc sols una divisió cel·lular, sols es formen 2 cèl·lules filles, mentre que en la meiosi tenen lloc dos divisions succesives, per cada cèl·lula mare es formen quatre cèl·lules filles (primera divisió,succesiva; segona divisió, mitòtica).
• L'objectiu de la mitosi és tindre reproducció asexual mentre que el de la meiosi és tindre reproducció sexual
• En la mitosi, el procès que es fa es tindre un repartiment equitatiu de l'ADN mentre que el de la meiosi és dur a terme una reproducció sexual.

Cicle cel·lular.

 

 

 

EL CICLE CÈL·LULAR.
 

 

Si per terme mig una cèl·lula tarda en dividir-se 24h, durant 23h el nucli està en interfase ( etapa de creixement i de gran activitat metabòlica) descondensat en forma de cromatina i el gens s'estenen llegint per a fabricar proteïnes per a crèixer. No s'observen els cromosomes. Durant 1h la cèl·lula es divideix i es produeixen molts canvis oservables ( la descripció és molt llarga però només dura 1h). El cicle cel·lular està format per dues etapes:

 

 INTERFASE:

(Llarga etapa)

 



Ocupa la major part de la vida de la cèl·lula. És una etapa de creixement i de gran activitat metabòlica. S'hi distingeixen les etapes següents:

• G1: Comença la síntesi de proteïnes; s'incrementa el volum del citoplasma i augmenten la grandària i el nombre dels seus orgànuls. Les cèl·lules que no es divideixen, com ara les cèl·lules musculars i les neurones, es paren en aquesta etapa.
• Fase S (o de síntesi): en les cèl·lules que s'han de dividir, hi té lloc la duplicació de l'ADN (replicació).
• G2: S'hi produeixen orgànuls nous i la cèl·lula es prepara per a la divisió.

 DIVISIÓ CEL·LULAR:

 

S'anomena fase M i és una etapa breu de la vida de la cèl·lula en la qual tenen lloc els processos següents:

• La mitosi o divisió del nucli, amb el repartimen de cromosomes entre les cèl3lules filles.
• La citocinesi, que consisteix en la divisió del citoplasma,i el subsegüent repartiment d'orgànuls, i la separació de les cèl·lules filles.
                         

 

                                                    

 

 



Mitosi. virtual cell

 

 

FASES DE LA MITOSI.

 

Hem estat 3 dies fent una pluja de idees sobre que era la genètica i tenim a mitjes un mapa conceptual en el que apareixen conceptes com ADN, Cromatina, intergesió,Genotip, Fenotip, Homocigotic, Heterocigotic, Aploide, Diploide, Dominant, Recesiu, Kaliotip, Codominant, Cariotip ( en moodle hi ha un glossari per a emplenar). 

La mitosi, és un mètode de divisió cel·lular que serveix per a créixer i cada cèl·lula filla té el mateix ADN (àcid desoxirribonucleic) que la seua mare perquè abans de dividir-se s'ha fet una copia. Permet formar clons amb la mateixa configuració genètica en el cas de èssers unicel·lulars o crèixer als èssers pluricel·lulars. Totes les nostres cèl·lules s'han format per succesives divisions del cigot ( óvul quan ja està fecundat pel espermatozoïde).

 

 

 

La primera etapa de la mitosi és la Interfase. Al final de l'etapa d'interfase, abans d'iniciarse la mitosi, els cromosomes ja s'han duplicat, però encara es troben dispersos en forma de cromatina. Dos parells de centríols són visibles al citoplasma. La membrana nuclear està intacta

 

La segona fase de la mitosi és la Profase . Durant aquesta etapa, podrem observar que l'ADN envolta apretadament les proteïnes i forma els cromosomes. El nucli desapareix, i els mirotúbuls començen a creixer fora dels centrosomes. La cromatina es condensa i els cromosomes es comencen a fer visbles.Els centriols es van separant i a partir d'ells comencen a créixer i els microtúbuls del fus mitòtic, que permeten el moviment i el repartiment dels cromosomes.

 

La següent fase és la Prometafase. On el nucli de la membrana es trenca. En esta etapa, els microtubuls ataquen als cromosomes que ja estan molt condensats i es fan molt visibles les dues cromàtides unides pel centròmer. Els centriols es dirigeixen cap als pols oposats de la cel·lula i el fus ja està pràcticament format.

En la Metafase, els cromosomes es situen en els pols oposats de la cèl·lula i altament enrollats i condensats s'arreglen en un pla equidistant dels dos pols en la placa de la     metafase. Ha desaparegut la membrana nuclea. Els cromosomes s'insereixen als microtúbuls del fus mitòtic i es disposen al centre de la cèl·lula i és l'etapa en la qual es distingueixen millor les característiques dels cromosomes.

A contiuació veurem la Anafase que dona lloc, quan els cromosomes germans es separen de la cèl·lula eucariota. cada cromatída es desplaça al pol oposat de la cèl·lula gràcies al huso mitótico. Les dues cromàtides identiques de cada cromosoma es separen, els microtúbuls del fus es contrauen, s'acurten i arroseguen les cromàtides o cromosomes fills cap als dos pols de la cèl·lula, on es formaran les dues cèl·lules filles.

Per últim apleguem a la Telofase,on els jocs de cromosomes s'agrupen en pols oposats, la membrana nuclear es torna a formar al voltant de cada joc i la citoquinésis (divisió del citoplasma) contínua generalment. En les cèl·lules animals, la citoquinésis involucra a la formació de un enfonsament de la divisió de la cèl·lula en dos. Apareix la membrana nuclear i desapareix el fus mitòtic. S'inicia la citocinesi.

	

,