Principals teories evolutives (I)

LA TEORIA DE LAMARK

El francés Lamark va ser el primer naturalista en proposar una teoria de l'evolució que explicava els següents mecanismes evolutius:

• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament,que els permet adaptar-se als ambients més diversos. 

• L'ús i el desús dels òrgans. El fet d'haver d'adaptar-se als nous canvis ambientals, genera la necessitat en els organismes, per a adaptar-se a les noves condicions de vida i per tant un augment o disminució de l'ús dels òrgans cosa que implica que es desenvolupen més o menys i, consegüentment una modificació de l'organisme.

• La funció crea l'òrgan. Si el medi al que s'adaptem genera necessitats completament noves, comporta a l'aparició de nous òrgans.

• Herència dels caràcters adquirits. Per a que els caràcters adquirits perpetuen i cresquen en les generacions posteriors, han de ser hereditaris.

La teoria de Lamark ha tingut una gran influència en l'evolució biològica però tots els intents per de mostrar l'últim mecanisme evolutiu (caràcters adquirits) han fracassat rotundament.