Matèria i energia en els ecosistemes (I)

1.1 LA MATÈRIA I L'ENERGIA.

Els ecosistemes funcionen com factories sofisticades que necessiten matèria i energia. Aquests dos termes, encara que s'esmenten per separat, són una mateixa cosa, perquè la matèria conté energia.

1. LA MATÈRIA.

• Trobem la matèria en els ecosistemes sota diverses formes: matèria inerta,com les roques i els minerals,que són factors antibiòtics, i la matèria orgànica, que forma part dels èssers vius,o factors biòtics, com els animals i les plantes.

La matèria que hi ha als ecosistemes és limitada  per tant quan els èssers vius deixen d'existir, els organismes descomponedors, reciclen la matèria orgànica i la transformen en inorgànica.

    2. L'ENERGIA.

• El sol és la font energètica principal per a la majoria dels éssers vius dels ecosistemes. Això vol dir que l'energia disponible és il·limitada

Els èssers vius autòtrofs, com les plantes, les algues i certs bacteris, capten una petita part de l'energia solar i, per mitjà de la fotosíntesi, la fan servir per a transformar la matèria inorgànica, que és pobra en energia,en matèria orgànica, que és rica en energia química.

Principals teories evolutives (I)

LA TEORIA DE LAMARK

El francés Lamark va ser el primer naturalista en proposar una teoria de l'evolució que explicava els següents mecanismes evolutius:

• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament,que els permet adaptar-se als ambients més diversos. 

• L'ús i el desús dels òrgans. El fet d'haver d'adaptar-se als nous canvis ambientals, genera la necessitat en els organismes, per a adaptar-se a les noves condicions de vida i per tant un augment o disminució de l'ús dels òrgans cosa que implica que es desenvolupen més o menys i, consegüentment una modificació de l'organisme.

• La funció crea l'òrgan. Si el medi al que s'adaptem genera necessitats completament noves, comporta a l'aparició de nous òrgans.

• Herència dels caràcters adquirits. Per a que els caràcters adquirits perpetuen i cresquen en les generacions posteriors, han de ser hereditaris.

La teoria de Lamark ha tingut una gran influència en l'evolució biològica però tots els intents per de mostrar l'últim mecanisme evolutiu (caràcters adquirits) han fracassat rotundament.

L'origen de la vida

TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Durant molts segles es va creure que els éssers vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Aquestes creences es basaven en observacions quotidianes, com per exemple cucs que naixien del fang, insectes de la carn en descomposició o ratolins dels femers.

FALSEDAT DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA

El primer científic que es va qüestionar seriosament el fet de la generació espontània va ser l'Italià francesco Redi

Redi volia demostrar que les larves de mosca que apareixien en la carn en descomposició provenien de les mosques i no de la carn. Per comprovar-ho, va col·locar trossos de carn en uns quants pots i en va tapar uns amb un pergamí, i uns altres amb una tela que deixava passar l'aire però no les mosques.

Al cap d'uns dies va comprovar que només apareixien larves i mosques als pots destapats. Va recollir les larves i va observar que, es transformaven en mosques. Redi va concloure que les larves no procedien de la carn.