sábado, 24 de octubre de 2015

El mite dels bessons



Avui hem fet una excepció i hem fet classe de biologia!!. Hem parlat de què és la fecundació in vitro en què consisteix..etc. Açò és un xicotet resum:



Es cert que els bessons sempre es boten una generació?


Les persones que pertanyen a famílies amb historial de bessons podríen preguntar-se si necessitaran un bressol doble en el futur.

Segons la saviesa popular, els bessons no sols son cosa de certes famílias, si no que ademés – per alguna extranya raó – sempre es boten una generació. Aquesta és una d'aquestes afirmacions repetida per centenars de persones, però que sols es certa parcialment.
Els científics coneixen desde fa temps que existeix un gen que pot predisposar a les dones a hiperovular, o el que és el mateix, a lliurar dos o més òvuls en un mateix cicle menstrual. Quan ambdós òvuls són fertilitzats, els bebés resultants son bessons fraternals.

 Com aquest gen pot traspassar-se de generació en generació, la tendència a tindre bessons fraternals pot afectar de fet sempre a les mateixes famílies. 
Però per altra banda, els bessons  idèntics, són el resultat de l'únic òvul fertilitzat que es divideix aleatoriament en dos, el que dona lloc a dos bebés amb un ADN idèntic. Al no existir ningún gen conegut que exercisca la seua influència en aquest proccès, es considera una mera coincidència quan en una mateixa família extensa, es donen casos múltipes de bessons idèntics.

La afirmació de que els bessons no donen a llum, sino que es boten una generació, és també un altre mite. La il·lusió va poder sorgir del fet de que els homes que hereten el gen de les seues mares no es veuen afectades per ell (posat que no ovulen) tot i que poden passarse'l a les seues filles, les quals a la seua vegada conten amb una probabilitat major de tindre bessons
VEREDICTE
Hi ha famílies amb major predispocició a tindre bessons, però aquests no es boten necessàriament una generació.
Hay familias con mayor predisposición a tener gemelos, pero estos no se saltan necesariamente una generación.

domingo, 18 de octubre de 2015

Viatge al centre de la terra



Resum del vídeo: 



VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA


Aquest vídeo parla sobre quina és l'estructura de la terra i quantes capes la formen. 
  • La capa oceànica és la més prima per a començar la perforació (11km). La distància desde la superfície fins al centre de la terra és de 6350km. 
Hi ha 500 atmósferes. A 2km de profunditat la pressió ja és insoportable, la roca té una densitat 2 o 4 vegades superior a la de l'aigua. Una càmara de baixa pressió tan sols podría baixar uns pocs metres més.

 Es necessitarien 24 bombones d'oxigen per dia, 500000 per a alcançar el centre de la terra.

  1. Escorça:
  • Profunditat: 20km
  • Pressió: 75.000km
  • Temperatura: 700ºC
     2. Mantell:

  • Profunditat: 1500km
  • Pressió: 750000atm
  • Temperatura:2500ºC
     3.Nucli exterior (líquid)
  • Profunditat:4000km
  • Pressió: 2000000atm
  • Temperatura:4500ºC
     4.Nucli interior (sòlid)
  • Profunditat:6360km
  • Pressió:3500000atm
  • Temperatura:6000ºC

miércoles, 7 de octubre de 2015

tomografia sísmica





Tomografia sísmica

La tomografía sísmica permet construir una imatge de l'estructura de la terra a partir de la lectura de els temps de trajecte d'unes ones sísmiques que es propagen en el medi.
Aquest procediment ha permès conèixer la topografía de les diferents unitats geodinàmiques de la terra, arribant a obtindre's per exemple, un perfil topogràfic de la superficie del nucli de la terra.
Per la interpretació de la tomografía sísmica en el software ones reflexades i refractades s'utilitzen (SeisImager, ZondST2D).